I acabà l'any 14 caminant al Sit

22 km, en això quedà la caminada des del Xorret de Catí al Sit. Llarga caminada, doncs, que en els primers moments de l'excursió faria dubtar algú si allò era raonable; en efecte, la visió del Sit des de l'ermita de Catí resultava espectacular i, sobretot, llunyana. Andreu, Fran, Mari Carme, Juan Pablo, Poma, Israel i jo mateix, els set magnífics, teníem ganes de marxa, i ni la distància ni l'oratge desfavorable foren capaços de fer-nos canviar d'opinió... cabuts que som! A través de l'ermita, amb unes fantàstiques vistes d'aquest sud aitànic, tan menystingut com desconegut per a nosaltres, ens endinsàrem en una xarxa de camins densa i ben senyalitzada, que ens conduí a l'alberg de Rabosa (molt ocupat en diumenge), l'accés al racó Xolí i, finalment, la pista d'accés al cim. Una de les desagradables conseqüències d'haver triat un diumenge per a l'excursió va ser haver de compartir el camí amb un d'eixos grups excursionistes(?) massificats i sorollosos que són ferms candidats a amargar-te la jornada. Un obstacle més, anem a ser esportius, que calgué superar per assolir el cim. El pronòstic meteorològic indicava pluja a partir de migdia... i així va ser. Tot començà amb un suau plugim, més aviat simpàtic que una altra cosa. Dinàvem al caramull de la muntanya, satisfets. Fins a l'alberg de Rabosa, la pluja continuà sent un problema menor, però a partir d'allà, durant la darrera hora de marxa, s'instal·là sobre nosaltres un cel plomís i aquós que ens xopà a consciència. Sort que la moral del grup està per damunt d'humitats sobrevingudes. I que Xaro tenia l'estufa ben carregada de llenya en arribar, ja fosquejant, a casa!