Renaixement, un mot suggeridor

Any 2016. Hivern de llum, si més no, donat que les temperatures no estan ajudant a sentir-lo com a tal. La llum, però, no falla. Cada dia ens regala un minut més, al capvespre. Un bocinet afegit de vida, suficient per despertar il·lusions primaverals, metamorfosis, projectes.

Aitània ho ha sigut. Un projecte de convivències, una xarxa de camins, una cruïlla d'encontres. Una excusa geogràfica per compartir emocions entre amics. I ara torna. Ni les emocions ni les caminades han deixat de sovintejar durant el temps que aquest bloc ha dormit. Però com el zel dels grans rapinyaires, gener el desperta. Convoquem, doncs, de nou, la trobada, el camí, l'amistat, l'alegria dels espais oberts.

Com no podia ser d'una altra manera, reeixirem de la mare, d'Aitana. Vella mare de mares, iaia perpètua, la nostra Eva. Li buscarem el cim el diumenge proper, dia 17, Sant Antoni. Entre fums de fogueres paganes i brases sense apagar, esbrinarem sendes de pujada, fils que ens succionen amunt, envers un cel blavíssim i gelat.

Des de la Marina vindran Pilar i Carles. Acudirem des de l'Alcoià Anna, Gemma i jo mateix. Encara s'ho està pensant Mari Carme, la metgessa del grup. Amb les ganes es queden, de moment, Natàlia, Isra, Lorena i Fran, així com, n'estic segur, el nostre enyorat Andreu. La composició del grup canviada, després dels darrers temps.

Ens veiem a Confrides, davant l'hostal de la carretera. A les 9.30 h. Eixirem de Castalla a les 8.30 h. Pujarem amb cotxe fins al valorià Mas de l'Arbre, l'escenari de l'entranyable novel·la d'Enric Valor "L'ambició d'Aleix". A partir de la font de l'Arbre, doncs, començarem a caminar la ruta dels pous de neu fins a la geladíssima font de Forata. Des d'allà continuarem pel sender botànic que ascendeix l'obaga fins al pas de la Rabosa, per on ens esmunyirem, àgils, per eixir al coll lluminós que ens connectarà amb el sud de la serra. El cim a la vista, ja no costarà triar la ruta, en mitja horeta més dalt.

La proposta és dinar allà mateix, si l'oratge no és ventós i ho permet. Gaudir d'entrepans i panoràmiques alhora. Potser alguns glopets de vi i un te calentet amaniran l'espectacle. I després de les oracions corresponents, dedicades naturalment al sant del dia, discutirem la conveniència de tornar pel mateix camí o ampliar la caminada pel port de Tagarina i la font de Partagat. Aconseguit el consens, tornarem al cotxe i baixarem a Confrides, on de segur que ens espera un bon café amb llet i la caloreta íntima del cau.