Aitània

"Aitània és el centre orogràfic d'aquest món, l'àrea on s'arrepleguen la major part de les precipitacions, la llar de rius que corren a través de barrancs urgents cap a la mar propera, el cor enlairat i més secret d'aquestes comarques centrals valencianes.
Sense renunciar a explorar altres territoris, Aitània serà la base freqüent sobre la que bastirem itineraris i convivències, compartirem mirades i farem petar la xarrada, en acabar la jornada, al voltant de plats i olles" Juli Pasqual

dimecres, 5 de febrer del 2014

Renaixement jubilós

Ha arribat l'hora de renàixer. Portem massa temps hivernant com a grup. És cert que alguns membres d'Aitània ha portat a terme durant aquest temps activitats de mèrit a la muntanya, fora del nostre territori natural, però ara toca aplegar-nos de nou al voltant d'una iniciativa que, des de la jubilació de Juli, resulta més fàcil d'engegar. Què és el que més li agrada a Juli? la muntanya i les vistes, com tots sabeu...i compartir amb amics i amigues eixa il·lusió. Per tant, i sense més preàmbuls, comencem a planificar! No podem deixar passar el mes de febrer sense tastar el fred i la possible neu a les muntanyes. I si comencem des del melic on va nàixer Aitània? Ens reunim a Castalla i fem l'ascensió al Maigmó? Estic estudiant una ruta interessant per a fer-ho: pujaríem per Planisses (homenatge a Enric Valor)a través del barranc de la Fusta, entre pinedes de pi blanc de les més extenses al País, i des d'allà enfilaríem en direcció al cim. No us preocupeu, que jo ho faré prèviament i la proposta serà validada. Salut i amunt!
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Anònim7 de febrer del 2014, a les 2:00

    Molt bona iniciativa company. Ja aniràs informanta de les activitats.

    ResponElimina
  2. Anònim7 de febrer del 2014, a les 6:44

    Aprofite el teu blog per a comentar.
    Hui comença la campanya apadrina un abre en el montgó. Sempre està bé aquest tipus d´iniciatives, però pense que no s´ha contat amb els colectius ecologistes, entre d´altres AGRO i ACIF que porta des de 1996 cuidant el montgó i algo tindrem que dir, no?. també pense que no és la tasca més important en aquest moment el reforestar, tal vegada la protecció reial siga el més urgent. No sé, que penseu?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)