Oratge ventós a la serra del Maigmó

Dissabte passat, malgrat el pronòstic meteorològic que anunciava ratxes de vent de més de 50 km/h i un cel núvol, recorrérem un dels camins més atractius de la Foia de Castalla. És veritat que no vam poder complir el pla inicial i el cim del Maigmó va quedar per a una altra ocasió, però l'itinerari i l'homenatge a Enric Valor pagaren la pena. Quasi 6 hores de camí no foren suficient L'eixida s'endarrerí, veritat Herme? i començàrem a caminar un poc més tard de les 9 h. Curiosament, almenys contradient el que esperava, al portell de Catí el fort vent de la vall es convertia en un suau ventijol. Situats a sotavent, la protecció era superior a la prevista. En arribar dalt, a l'àmplia cresta, passat el pou de neu del Carrascalet, la força del vent augmentà, però sense fer-se molesta en cap moment. Això sí, el cel completament cobert no ajudà gens al gaudi de l'espectacular paisatge que s'albira des d'allà dalt estant. Un motiu més per tornar a caminar aquest fantàstic racó castellut. Des de l'Alt de les Xemeneies fins al Coll de Xau el camí oferí algunes dificultats que amaniren substanciosament l'excursió. Fort pendent i substrat poc ferm haurien d'haver convençut alguns dels avantatges dels bastons de muntanya, una eina imprescindible per prevenir lesions inoportunes. Esperem que a les pròximes eixides ningú se'ls deixe. La pista que puja des d'Agost ens portà fàcilment a la carretera asfaltada que, en breus minuts, ens portà al Balcó d'Alacant, on a la vista de l'hora que ja era vam decidir prescindir de l'ascensió al cim del Maigmó. No hauríem arribat a les 15 h als gaspatxos, que era el que estava previst. La tornada es va fer una mica llarga per a alguns membres de l'expedició, que demanen escurçar un poquet les pròximes. La parada a Planisses, ja amb un vent que anava guanyant en intensitat, fou l'ocasió per llegir alguns fragments de "Temps de batuda", del nostre admirat mestre Enric Valor. Ja havíem encetat el recorregut amb la lectura d'algun fragment de les "Contalles de la boira", però va ser ací, al literari Almussai, on ens hi aturàrem més en els delitosos textos valorians. No massa, és cert, perquè la fisiologia ens recordava la conveniència d'arribar aviat als cotxes i a l'apartat gastronòmic de la jornada. Cosa que vam fer en mitja horeta més d'encantadora senderola. Vegeu les fotos de la gentil Gemma i veureu que ben acabada va ser l'excursió.

per poder assolir l'objectiu d'altura.