Aitània

"Aitània és el centre orogràfic d'aquest món, l'àrea on s'arrepleguen la major part de les precipitacions, la llar de rius que corren a través de barrancs urgents cap a la mar propera, el cor enlairat i més secret d'aquestes comarques centrals valencianes.
Sense renunciar a explorar altres territoris, Aitània serà la base freqüent sobre la que bastirem itineraris i convivències, compartirem mirades i farem petar la xarrada, en acabar la jornada, al voltant de plats i olles" Juli Pasqual

dijous, 13 de març del 2014

Anem a la Serrella a inaugurar la primavera?

Benvolguts i benvolgudes aitànics i aitàniques: la primavera ja toca la porta, no la sentiu? Ací a Castalla els ametlers van bescanviant les flors per diminutes ametletes, mentre les moreres van exhibint les primeres fulletes i inflorescències, prudentment però segurs que l'oratge de l'equinocci no té marxa arrere. I a la festa s'apleguen els cants enzelats de puputs, verderols, perdius, pigots i d'altres, que canvien dia a dia el paisatge sonor dels nostres camps. Si sempre és bona l'opció d'eixir als espais lliures a celebrar la vida, ara encara més. No podem esperar, abril és el moment, el primer cap de setmana us convoque a la serra! Concretament, el dissabte 5 d'abril. I ja s'està convertint en tradició això d'eixir el primer dissabte del mes. Des de fa temps que alguns tenim ganes d'anar a la Serrella, al cor d'Aitània. Doncs, bé, ha arribat l'hora. Us propose quedar a Quatretondeta a les 9 h del matí, per fer un recorregut circular d'unes 5 hores, a través del qual visitarem, ni més ni menys, que els fabulosos Frares, on hi trobarem un parell de microreserves de flora, enmig d'un paisatge al·lucinant. Passarem més amunt per la mallada de les Cigales (són de muntanya, eh?) i la penya de l'Heura, a 1351 m d'altitud, alta muntanya mediterrània, entre sàlvies i coixinets de monja, caminarem aquesta cresta oriental de la muntanya fins al Morro de Serrella, ja damunt de Benasau, i baixarem per la font de la Canal de nou a Quatretondeta. A les 14 h al poble... més o menys. I dinar, podem fer-ho al mateix poble, a l'hostal Els Frares (algú en té referències?)... o bé li fem l'honor a Gemma ( o més aviat a Toni, el seu company i restaurador) i marxem amb els cotxes a la seua pizzeria d'Alcoi, la Cosa Nostra, sempre tan recomanable i on ens tracten tan bé. S'hi admeten propostes. Recordeu la conveniència dels bastons!

1 comentari: